Alfabetu griegu

Article on other languages:

El griegu escríbese col Alfabetu griegu, desendolcáu en dómines clásiques (alredor del sieglu IX edC) aportando hasta angüaño. Les sos lletres son emplegaes en munchos idiomes pa una bayura de funciones: símbolos matemáticos, nomes d'estrelles...

L'alfabetu griegu ye la adautación del alfabetu feniciu al mundu helénicu, magar qu'otres teoríes ven influyencies del proto-cananeu, incluso del exipciu, asiriu o de la escritura cretense.

Al principiu esistíen sólo les mayúscules, siendo les minúscules emplegaes más tarde como valores numbéricos.

Tabla

Les lletres griegues y les sos derivaciones son como vienen darréu (la pronunciación sigue la normativa SAMPA):

Lletra Nome Pronunciación Valor Lletra hebrea correspondiente HTML
Α α Alfa /a/ /a:/ 1 Aleph (') /a/ α
Β β Beta /b/ 2 Beth /b/ β
Γ γ Gamma /g/->/G/ /j/(ga,gue,gui,go,gu) 3 Gimel /g/ γ
Δ δ Delta /d/->/D/ 4 Daleth /d/ δ
Ε ε Epsilon /e/ 5 He (h) /h/ ε
Ϝ ϝ (1) Digamma /w/ 6 Waw (Vav) /w/
Ϛ ϛ (1) Stigma /st/ 6
Ζ ζ Dseta /dz/->/z/ 7 Zain /dz/ ζ
Η η Eta /E:/->/i/ 8 Heth (h*) η
Ͱ ͱ (1) Heta /H:/->/e/ 8 Heth (h*)
Θ θ Zeta /t_h/->/T/ 9 Thet (t*) θ
Ι ι Iota /i/ -> /i/ /j/ 10 Yodh (y) /j/ ι
Κ κ Kappa /k/ 20 Kaph /k/ κ
Λ λ Lambda /l/ 30 Lamed /l/ λ
Μ μ My /m/ 40 Mem /m/ μ
Ν ν Ny /n/ 50 Nun /n/ ν
Ξ ξ Xi /ks/ 60 Samekh (s) ξ
Ο ο Omicron /o/ 70 Ain () ο
Π π Pi /p/ 80 Pe /p/ π
Ϻ ϻ (1) San /ts/ 90 Sade (s*) /ts/
Ϸ ϸ (1) Sho /ʃ/ 90 Sade (s*) /ts/
Ϙ ϙ (1) Qoppa /k/ 90 Qoph /q/
Ρ ρ Rho /r/ 100 Resh /r/ ρ
Σ σ,ς Sigma /s/ 200 Shin (sh) /S/ σ
Τ τ Tau /t/ 300 Taw /t/ τ
Υ υ Ypsilon /u/->/y/->/i/ 400 De Wau υ
Φ φ Fi /p_h/->/f/ 500 orixe disputáu φ
Χ χ Ji /k_h/->/x/ 600 orixe disputáu χ
Ψ ψ Psi /ps/ 700 orixe disputáu ψ
Ω ω Omega /O:/->/o/ 800 orixe disputáu ω
Ͳ ͳ (1) Sampi /ss/ /ks/ 900 orixe disputáu

(1): Lletra desaniciada del alfabetu nos primeros tiempos, enantes del períodu qu'agora llámase "clásicu".

Historia

El camudamiendu más grande, en comparanza col so predecesor (l'alfabetu feniciu), ye la introducción de vocales ensin les cuales el griegu nun se podría lleer, a la escontra que'l feniciu. Foi el primer alfabetu en creyar vocales (ensin contar el pocu conocíu ugaríticu) y del deriven los alfabetos llatínu y cirílicu. Los alfabetos hindúes y el etíope asina como l'antiguu húngaru desendolcaron vocales de forma independiente. Les primeres vocales fueron: alpha, epsilon, iota, omicron, y upsilon, copiaes de lletres fenicies que nun teníen valor fonéticu en griegu. En griegu oriental la lletra eta representaba una e llarga, y la omega una o llarga. Nos alfabetos semíticos les vocales delles vegaes representábense per aciu de signos nes consonantes, como angüaño fai l'árabe.

Hebo delles variantes del alfabetu na primera dómina, destacando l'occidental (calcidianu) y oriental (xónicu), siendo'l primeru el que daría llugar al alfabetu etruscu y romanu. Atenes adoptó la escritura xónica nel 403 edC, y llueu les otres versiones desaniciáronse. El griegu escribíase d'izquierda a derecha.

Na Edá media, la escritura sufrió camudamientos paralelos a los del alfabetu romanu: les minúscules convirtiéronse nes dominantes na escritura manual. Aristófanes de Bizanciu creyó l'acentuación pa una meyor pronunciación. La lletra σ escríbese ς al final de pallabra.

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.